l’estat “no connectat” matarà els serveis de missatgeria instantàniaLa comunicació entre persones sempre ha estat un aspecte complicat i delicat, tant és així, que evoluciona constantment i segons el meu parer erràticament, cada pas sembla ser un pas positiu però acaba sent un pas en fals que provoca un desconcert dins la societat. Sobre el seu néixer i créixer no en sabré parlar, del que escric és el que veig, basat en fets i càlculs extremats.
La missatgeria instantània va néixer en mi com a mitjà de comunicació de llarga distància, per conèixer persones noves però bàsicament per concretar persones conegudes. Una cita, un comentari, un “què tal?” sense sentit... temes intransigents que enriqueixen la comunicació i el coneixement.
Els canvis arriben, i deixem de veure les persones que estimem al dia a dia, la universitat elimina amics d’infància, una estada a l’estranger elimina familiars i amic autòctons, la missatgeria instantània ajuda a re-connectar aquests lligams que en carn i os s’han perdut.
Quan avui, dimecres 5 d’Agost de 2009 entro al MSN Messenger i només hi trobo 2 persones, de les quals una sóc jo, els peus se’m cauen al cap! “No pot ser que no hi hagi ningú!” He pensat... He tornat a entrar i efectivament estavem “sols”. Però no... estàvem sols en el mon dels “connectats”, en el món dels que ens deixem veure i permetem que terceres persones ens vegin i “ens obrin” per xerrar amb nosaltres. Un fotimer d’amics i companys, segurament, estaven en el mode “no connectat” observant qui entra i qui surt... jo no els he pogut saludar perquè són invisibles. No saben ells que mataran el sistema.
Cada vegada entraré menys perquè cada vegada sembla que hi hagi menys gent, no hi trobo ningú i marxo.
Adéu amics!
imatge: és una muralla infranquejable, com el Castell de Guimarães
sona: paco de lucía, shunga sung & company
activitat alterna: copiar bancs mallorquins al Utzon
.jpg)
