10.03.18

no trobes a faltar una cosa fins que ja no hi és...

quantes vegades he sentit a dir aquesta frase,
i quantes vegades me la repetiré
cada vegada que em passi el mateix...

en canvi,
quan no trobem a faltar algú que hauríem,
què passa? no és estrany que tinguem alguna persona
tan assumida que passi el que passi hi és
encara que no sigui físicament?
o és que “de normal” ja passa desaparcebuda
que quan no hi és tampoc es nota? -no ho sé-

*
bye bye sister-sweden, bye!

**
- és el laboratori dental?
- no!
- ah, és igual, està interessat en missatgeria urbana?


imatge: col•leccionem!
sona: marlango, make it long and take it slow!
activitat alterna: plujadespurnes