10.11.14

“estás raro, qué te pasa?”

no ho sé...

és el cansament?
una setmana més o menys intensa,
dura a la feina, sense activitats destacades...

és la falta de motivació?
no sempre es pot estar al 100%,
hi ha pujades i baixades d’ànims...
quan coincideixen dos corbes subflexives...

és el futur?
és tan incert... a vegades fa mandra afrontar-lo de cara
però realment el passat i el futur no existeixen, només l’ARA
però ell hi és, està allà... i poc a poc va arribant

és el que no podem evitar?
suposo, masses cops, masses xocs...
l’any 2010, que s’acabi ja...

*i un cap de setmana exemplar
centre barceloní agradable, perdedor, retrobable
mataró, descoberta i un gaudí exuberant,
un cuixart reconegut, una llum diluïda
un palau de la música sense visió
un sopar i un concert de 5 pelat,
no obstant, un concert és un concert...
i la resta rodant...

imatge: la llum, i la foscor...
sona: just can’t get enough (versó nouvelle vague) teletransport mental a padre cruz
activitat alterna: preparing granada’s trip / lloreta actualitzada