11.10.11
onze deu onze
un dia intensament bonic
quan una persona
que a penes coneixes
se t’obre amb el cor
i les seves angoixes, i penes, i sentiments
i l’escoltes, i bonament l’animes, l’ajudes...
et sents trist, però a la vegada responsable
content, però al mateix temps altiu
quan, sense recança
acceptes passar hores amb algú
que ni coneixes
que ni saps què pensa o diu
però té un objectiu comú
i els dos lluitem pel mateix
la feina és la meitat
i el resultat el doble
quan tothom fa el que pot
no està obligat a més
i en un treball d’equip això és importantíssim
cadascú coneix els seus límits
i la col•laboració és extensa
*el mateix dia que participo en una reunió amb ET, JAML, MdSM... uau
imatge: força verda, desbordant vida
sona: sirena al carrer còrsega
activitat alterna: beure un glopasso de chufi a la nevera - petitsplaers
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada