09.02.08

definitivament sol

han estat casi dues setmanes intensíssimes

4 entranyables companys de professió s’han passejat pel meu pis durant gairebé una setmana, una intensa setmana que no ha donat més de si perquè els dies tenen 24 hores, grans i petits viatgets, visites interessants i fricades arquitecturals, tot plegat en un clima de bon rollo taaant Què! que no sé ni com explicar-ho, estic una mica emocionat.
moltes més coses hauria d’escriure sobre aquests dies tan viscuts...

i si a tot això li sumem la setmana de dues entregues i un examen, el qual només van ser fullejats els apunts mitja horeta abans d’entrar a l’aula... podríem dir que temps per parar, pensar i escriure no n’hi ha hagut.

un cap de setmana diferent, tranquil, amable, turístic, reconciliador...
gran sopar al Progresso, desmais, grans amics (Ferreira) i converses profundament amoroses; visca la confiança cega en l’altre
vespres e pingos i natas, d’amics i coneguts, de catalans a Porto
un sopar improvisat, sense menjars però amb caipirinhes
un segon piolho amb ginjinha... i més converses trascendents i comrpomeses
la son ens envaeix per moments i necessitem descansar mooolt i sense estrés
aprenem portuguès amb la llibreta de la Marion
ens distraiem amb les històries de la Núria
un museu amb sentiment, un serralves diferent, una guia introvertida
el mar, les fotos de l’aigua i unes lules fresquetes (històries extravagants i més comprensió)
unes bodegues llargues, en comunitat i alegria
una despedida serena, humida i tristoia

l’esperança de tenir dues noves grans amigues

i al final; la cuina cada vegada té menys colors per estar més guixada...
i això; em fa taaaant feliç!

imatge: *sense fotos; by Prats... piscines de Leça
sona: intervalo + l’animal que no existeix
activitat alterna: *ei! la idea de la cartolina pintada per darrera!