09.04.05

hi ha coses que no em deixen veure-hi bé
hi ha coses que s’allarguen, i s’allarguen, i s’allarguen...
(com una palmera! s’allarga, s’allarga)

hi ha moments que “fiquen” en la memòria
hi ha molts viatges a porto,
i un més per recordar,
amb bones experiències,
bones imatges,
alguna “confusão” que “ninguem” podria desentranyar...
simpaticotes i indecises,
enreglades i juganeres,
ben plantades i agraïdes.


porto s’aparta de mi per uns dies,
deixo el meu cau a una altre ratolí,
un ratolí xerraire i espavilat,
un ratolí que li toca viure èpoques dures,
difícils però també plenes d’esperança.

lisboa m’espera,
monumental i imprevisible com sempre,
fugaç altre vegada.

barcelona a un pas de pardal.
calonge refugi espiritual.

imatge: una posta de sol amb set noies, dues palmeres i un gran pont
sona: podria sonar BSO Lord of the Rings
activitat alterna: dormir al meu segon llit!