Després d’una “despedida” una mica “a la tercera”, on el canari Manolo s’acomiadava de tots els seus coleguis espanyols o alemanys, per sempre, 3 catalanes i jo menjàvem la tercera última francesinha del curs (per mi) al Piolho, cosa que desfà el mite que en el Piolho fan bones francesinhas.
Una altra despedida una mica més íntima, el piset i les plantes, cactus i flors es queden en bones mans. Mans càlides, de confiança encara que una mica torpes... com m’agraden!
Ara, des de l’aeroport de Porto ja tinc una mica més a prop Barcelona... ja es respira la xafogor, la família, l’estrés...
imatge: noite de São João, un bon record a la motxilla
sona: la TV portuguesa del fast-food
activitat alterna: pingo + fripanut de xoco... i a l’espera!
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada