
entre llumeneres,
plànols de vestidors,
i esquetxos de xemeneies...
una pel•lícula 3D molt bona,
pixar torna a sorprendre amb aquestes textures,
aquestes mirades, somriures i tactes...
històries senzilles amb un fons infinit.
arribar a casa en cotxe tot escoltant “stand by me”
del Ben E. King,
aparcar a la primera,
apagar les llums,
apagar el motor del cotxe,
deslligar el cinturó i deixar que es reculli sol tot acariciant-me el pit,
pujar una mica el volum i...
posar-me a cantar com un posseït,
podria ser un dels moments intensos
que més m’ha agradat d’un temps ençà
quin recolliment,
quanta emoció...
alguns records,
alguns sentiments...
i ara: un somriure per sota la orella
imatge: un molí a Rates, durant el caminho (buscava núvols)
sona: stand by me... http://www.youtube.com/watch?v=Us-TVg40ExM (playing for change)
activitat alterna: *dixit
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada