
divendres estrany
una diada diferent, sense capital ni concertassos...
amb dinars familiars i d’aniversari
amb un partit de tennis esgotador
principal causant de l’inici d’una crisi
post-vacacional i
post-erasmus...
potser no és l’inici de res, però la por a l’avorriment
al no haver de fer res però tenir tantes coses a fer...
el no trobar sentit a res,
a la intoxicació de mandra a per tot...
tot i això, la senyera ben lluent al balcó onejant tot el dia...
visca catalunya! (lliure!)
imatge: bones vistes
sona: els pets - s’ha acabat (i que bé que va ara aquesta cançó...)
activitat alterna: una fitxa model... i quant falta per millorar!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada