09.09.24

avui la mercè

joia per les mercès, els miquels i l’anna, dinar familiar al complet
uns canelons que costen d’oblidar...

tristor per una mort anunciada
avi d’una gran família amiga
mort per malaltia, final agonitzant i de corcoll
i a la missa de l’enterro, un jaume aymar sempre em fa pensar...
i avui ha tocat pensar en el meu enterro
com m’agradaria que fos?
si no hi sóc presencialment, hi seré espiritualment?
l’amor és com l’energia, no es crea ni es destrueix,
només es transforma...
però al meu enterrament tocaran el violí i el piano?
vindrà gent que no m’ha estimat?
vindrà l’ex xicot de la meva neta?
no m’agrada mai fer plorar a ningú,
(i això que em passa algunes vegades...)
però llavors potser plorarà gent... plorarà família, ploraran amics...
i els que no tenen el consol d’una vida eterna veuran en mi
pols...
hauria de començar a pensar com m’agradaria
que fos el meu enterro...

imatge: toc d’inici a la plaça sant jaume
sona: -
activitat alterna: cures intensives als peus! (a calonge!)