09.10.25

Ser bona persona és esforçar-se en fer una cosa que no tenim “gaires” ganes de fer

Per mi, no és ser bona persona rentar els plats de després de dinar a casa la iaia, perquè no em costa gens i sé que és un bé per ella i per mi, com tampoc hi entra fer de guia per una ciutat que em té enamorat, a dues valencianes molt agraïdes i que diuen que sí a tot, per a mi això no suposa cap mena d’esforç.

El que suposa esforç és quedar amb una portuguesa que no em cau bé, però que estava “sola” a Barcelona, recent discussió interna sobre el meu “bon” comportament amb la societat propera. Una trobada que em fa mandra, i que preveig poca fluïdesa... doncs l’evito. I això, jo crec que és ser mala persona.

Potser exagero, però la vista és un do com també ho és la fe. Els dons ens els donen, però si no els demanem amb insistència i ganes veritables, com el cec de Jericó, és possible que no arribin, o si arriben no els utilitzem com toca... un sermó interessant el d’avui i que em reafirma a voler començar una nova etapa interior.

Etapa que recupera el donar-me pels altres, perquè després d’aquest any de bogeries i egoismes, em fa veure que només seré feliç fent feliços als altres, és inútil buscar el plaer individualista sense intentar compartir la felicitat.

Ara mateix són les dotze de la nit però també és la 1 de la matinada, així que tancaré un cap de setmana intensíssim cultural, turístic i sentimentalment parlant, amb una etapa per emmarcar darrera.

imatge: 1 etapa normal + una etapa tèrbola + 1 etapa normal (o una bandera moderna) o reflexes al fòrum
sona: un gran concert de Vetusta Morla a RZZ, ahir!
activitat alterna: escriure... una mica!