quan reps un missatge on només hi ha escrit un humil
“t’estimo”
el cos comença a tremolar
les neurones s’exciten
mires a l’infinit i allò que veus s’esborrona
somrius
i segueixes somrient...
la metàfora de la comunitat i el cos la trobo molt aplicable a molts aspectes de la vida,
com un cos no pot treballar si no té una orella per escoltar, dos peus per caminar...
els cristians no podem viure sense un que treballi, i un altre que s’ho passi bé...
la societat necessita metges, artistes, i fins i tot arquitectes
tots tenim un lloc en aquest món i en aquesta vida
i tots estem units en un esperit que no coneixem, però que ens uneix, i ens deixa respirar (tranquils)
imatge: posta de sol a les muntanyes del garraf
sona: grrghhrhhhghhhrhr el vídeo va malament!!
activitat alterna: dissenyant puntazus
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada