un mite fet realitat
“perpinyà” era un mite, era allò al que s’havia d’arribar, des de feia “molt” temps,
totes les forces anaven concentrades a allà, assaigs, samarretes, tot!
i ja està, ja s’ha consumit...
i d’una manera especial, però molt arreplegada...
la quantitat de beguda ingerida és inversament proporcional a les hores dormides
però la germanor dels castellers del riberal
el “iaio” de 76 anys al que jo li ensenyava com posar-se a la pinya...
els nens i les pilotes...
tot plegat divertit però esgotador,
unes festes com feia temps que no vivia, seguint el meu ritme i a la meva bola!
és de lo millor!
comença una setmana interessant, sobretot pel final!
imatge: muntanyes de vidre
sona: adagio for strings
activitat alterna: convidant a sopar!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada