Em sento moralment estafat.
I de forma múltiple.
Un professor que organitza una conferència el mateix dia que ha demanat una entrega als seus alumnes i que, a part, té unes correccions que no formen part de la classe, durant les mateixes hores, és un professor ignorant, immadur i irresponsable.
No s’han fet bé cap de les tres coses que es podrien haver fet en tres dies diferents.
O potser només en horaris diferents. Però no, tot solapat i ningú content.
Em centraré en la conferència. Grans expectatives, en Vittorio Savi és un gran intel•lectual i gran amic (i tant!) i ens ha d’explicar coses sobre matèria al cub. Comencem malament amb un vídeo de 45 minuts (o més) mentre ell s’acaba de preparar el que ha de dir. Primers trets interessants, res nou, però va bé refrescar. Entre el meu italià poc cultivat i la seva monotonia em fan despistar en molts moments, no suficients per entendre que acabarà parlant de:
- un concurs a la catedral de Parma que ha guanyat el Bach
- concurs on ell, amic íntim, forma part del jurat
- concurs on també hi participen eminències com en Souto, en Zumthor, en Pawson o SANAA
Proposta presentada, proposta copiada? precisament no feia ni vint-i-quatre hores que fotografiava la porta de la façana de la Passió de la Sagrada Família esculpida per Subirachs. Lleugerament semblant, incertesa.
M’he sentit estafat, sense haver après res ni projectualment ni teòricament parlant.
* m’agraden aquells dies en que cosa que passa cosa que penso: “això ho podria posar al bloc”
imatge: humilitat
sona: -
activitat alterna: orientació park guell + entença + londres
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada