10.09.15

la gent passa (i el temps també)
els monitors canvien, i l’estil també
la confiança, l’agradabilitat, el feeling...
tot es guanya i tot es perd
són esferes diferents, com bombolles que quan topen
*
exploten (i els cims? s’exploten?)

algunes històries són sorprenents,
m’arranquen un somriure, i després no...
les barreges italianes sovint no son bones

quan parlo
que no llegeixo
però que, en canvi, escric
parlo de tu, d’aquest
“”blog””
que segueix sent relatiu
a l’espai, al temps i a tot

ja que si hi arriba un senegalès potser pensarà que l’espai i el temps són llocs,
que la vida no avança
i que nosaltres, els blancs, som fantasmes (en els dos sentits de la paraula)

el francesc ens fa vibrar, a vegades avorreix
però la rambleta és brutal
la princesa revolta i una versió d’un versionat
són bons descobriments
luzdegas és normal, vull tenir 50 anys per anar-hi a fer un beure
sense cabell o canós

el so desapareix
una tremolor envaeix l’espai
i no sento res
ni la veu
ni l’amor
ni l’estiu, tot és res

imatge: taula de llums sons i colors
sona: rrrssrsrsrsrrrrrrrrrrrsssssssssrrrsrsrr
activitat alterna: el pa amb tomàquet de l-avi.com