10.10.12

la hispanitat per poc perd contra el poble escocès
(futbolísticament parlant)
no obstant, el poble escocès ens ha acollit gràcies
a l’ex dia de la raça espanyola

una nació forta, amb un clima atlàntic que s’ha fet palès de bona manera
poques gotes però sempre gris
i quan surt el raig de sol, tot s’omple de color
de verd, de taronja, de blau...

edinburgh és una ciutat coherent
és una ciutat seria
és una ciutat que amaga moltes coses...
no és simpàtica ni agradable,
les seves pendents i els seus llargs carrers
la fan difícil de recórrer
però aquesta pedra permanent
aquest estil “del nord”
són potents i ho seran durant molt temps
el servei és dur, no t’entenen i et fan patir
però es menja de meravella!
el colofó ha estat un parlament emmirallat
i un ascens al cel il•luminat per un sol horitzontal aclaparador

el coutryside és diferent,
stirling, rowardenan, crail i st andrews són altres coses...
vaques, ovelles, cavalls, vaques, cavalls, ovelles, vaques...
i entremig lochs i castles monumentals
ports de mar secs, catedrals i castells derruïts...
camps i camps de cultius, de verdor intensa, de conreu patatam...

i com no, les lliures, les milles, la sidra...
història en reis, història en escriptors...
tot acompanya unes altres convivències familiars escel•lents!


imatge: l’aixopluc de walter scott
sona: el convidat playlist
activitat alterna: puríssima granada!