10.11.01

tots sants (som tots sants? tots som sants?)

ben tornat d’una altra aventura valenciana
aquesta vegada a l’essència valenciana per excel•lència
bressol de grans veus reivindicatives
llar del català més castellà
de la ciutat defensada pel castell menys caminable,
però més temible, més tangible
olors suaus, dures i fortes, per tornar ben en-vent-tabalats
cap a la capital

intimitat restringida
en vers a una xarxa social en versió original
posterior a un passeig marítim
incòmode arquitecturalment
i climàticament
i extremadament còmode
amigable i tendre...

un viatge d’”arquitecturas milagrosas”
bon document on hom es posa al corrent
de les arquitectures monumentalistes
dels “despilfarros” i les excuses barates...
d’un tal calatrava

uns tots sants, diferents
poc difunts, però amb una visió cap al futur...

imatge: a vista de castell
sona: que no s’apagui la llum...
activitat alterna: desconcert adormit