ai! que me n’oblido...
a aquestes hores a vegades
la suavitat dels llençols fa tancar la paradeta abans d’hora!
i la primera entrega oficial, sense firma?
està al foc, coent-se amb bona energia
la torre tindrà el que es mereix!
* i com un accident pot arrencar tres vides de cop
així, pum! i ja no hi son...
plorosos, els ulls, intenten mirar lluny,
més enllà... tristesa...
sempre marxen els millors?
aquella trobada per la muntanya...
la recordaré sempre.
imatge: no xocaran
sona: com una palmera...
activitat alterna: microstation
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada