cap de setmana valencià imprevist
la llibertat es podria definir com el fet de poder fer el que hom vulgui quan vulgui
però també el fet de poder trencar una rutina en favor de la majoria és llibertat
decisions preses amb el cor a una ma i el seny a l’altra
la rauxa al pit acompanya un cap de setmana tranquil
“apetecible”, alegre, distès, fugaç...
ja no ens calen els “viatges” com a tal
és suficient una estona al sofà
una pel•lícula VOS al cinema
o un dinar suculent...
una vida normal
i si cal, treballadora en dissabtes
les benaurances formen part d’aquelles coses
a les quals hi tinc una admiració especial
sense venerar-les (perquè perdrien sentit)
però si posant-les on toca, sempre em criden l’atenció
i és que la societat està tan lluny del món diví
o del món èticament cristià,
que només que algú ho dugués a terme
ja seria considerat sant
imatge: pfc valencià
sona: clash! vidre trencat a la cuina
activitat alterna: concursos varis / 1 any sense avis materns
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada