dos concerts
dos mons
dos ambients
16 i 22
amb i sense teatre
emoció
escepticisme
una indústria
un talent
els dos m’han agradat
però el que transmet l’andrea és difícil d’explicar
en canvi,
les mirades de la eliza són penetrants,
mai m’havia sentit tant observat sent públic
imatge: neu primavera = pol•len
sona: eliza doolittle inconcert
activitat alterna: sketchup a los naranjos
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada