cada dia s’aprenen coses:
que el pare de la nani marquina és el dissenyador
del setrill català per excel•lència
el cabaret, quan parla de l’escola massana
un somriure se’m fa a la boca
els escons no es desenganxen
proposta de “forum-pinya”
els pfcs són interminables
i els ànims es desanimen
i els pdfs, dwgs, skps, i tot es fa ferragós
sense sentit, inútil, desconcertant...
però el final és a prop (i no)
i valdrà la pena
és dur, però val la pena
picassa engoleix fotos que dóna gust
imatge: siza-vió
sona: musica classica
activitat alterna: super TV LG a l’esquena
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada