11.08.03

a les fosques
amb la cadira amorrada a la porta del carrer
acompanyat per l’aigua que s’escapa
sense permís
del wc
i algun veí poc silenciós
gràcies als centenars d’escrits
similars
que porto,
em conec de memòria les tecles
i el procediment a seguir
només em cal una ratlleta
o un piu
o un punt
de connexió perquè això quedi gravat
a la memòria virtual
mundial
i global
per a què ningú més que jo
algun dia
potser sí o potser no
ho torni a llegir
i em transporti en aquesta vesprada calorosa
plena de mides de mobles i sobrassada

imatge: la carrera com mai
sona: música ifón de l’an
activitat alterna: microstation mallorquí