11.09.22

jo penso... que als que estem liats aquí
no ens cridarien cap allà
tot pot passar, és clar
però es quedarien tantes coses penjades...
tantes coses que només sé jo
i potser algú em trobaria a faltar,
i no sabria ni per a qui preguntar...
però com sempre:
tot acaba sent relatiu
fins i tot el viatge infinit és relatiu
i jo, en aquell moment cridaré...
al vent!

és tan bonic quan algú reconeix la teva feina
o la teva responsabilitat
o la teva bondat...
no són els diners, no serà amb el que ens guanyarem les garrofes
però quedarem bé, i algú,
serà feliç

imatge: llàntia
sona: icat al cotxe, anada i tornada! (i AnFo)
activitat alterna: visita d’obra fugaç TLL + A18.29.9