11.12.02

veus allò d’allà? és on vivim

insignificants, des d’aquí dalt som insignificants
tot depèn del punt de vista
allà al mig som equivalents
i a casa importants
i entre companys...
però per algú que està per sobre de tot
som un decimal amunt o avall

les receptes urbanes segueixen
una mica descontrolades i sense continuïtat
sense sentit crític arquitectònic
molt carregats socialment
però poc estilitzats
a l’agència de la gran via,
entre la casa i el decor
unes portes velles penjades ens acullen i regalen crispetes

i unes senyores trempadíssimes
em valoritzen el viatge al bus
amb les seves tardes culturals a l’auditori
o els matins al palau de la música
sense deixar de banda els passes de cine gratuïts
o el caixafòrum i “aquella dels ballets russos”
realment al bus, s’hi pot aprendre molt més que a la universitat

imatge: estic als teus peus
sona: la persiana grinyolar de fred, baix empordà
activitat alterna: eos cinc cinc zero de