09.01.22

i com enyoro aquest cel!

perquè ens acostumem a tot,
a allò bo, a allò dolent i a allò que no en tenim més remei
pluja incessant no ens deixa veure el sol des de fa dies,
recordo un dissabte assolellat... llunyà... mandrós...
la pluja ja no mulla
la pluja ja no em pertorba
la pluja ja està a dins

però no només ens acostumem a la pluja...
també hi ha altres coses a les que no ens hi hauríem d’acostumar
perquè si t’hi acostumes en fas un hàbit
i si en fas un hàbit és difícil canviar-ho
per tant, el “t’hi acabaràs acostumant”
s’ha de canviar per
“no m’hi vull acostumar, abans m’hi esforçaré per modificar-ho”

cap a barcelona hi falta gent!

imatge: com dues grues es volen fer un petó i no poden
sona: aquell ventilador... oh quina companyia!
activitat alterna: assecar mitjons