
tornar a la teva ciutat és magnífic
sentir-te ofegat per la gent i els cotxes - màxima densitat
pagar crèdits pendents des del juliol - i sense justificant!
deixar de ser coordinador del MUEC - ara?
saludar efusivament a gent que potser no veuré mai més - o potser fins d’aquí 6 mesos
escriure emails llargs, bonics - i a vegades inútils
xerrar intensament i amablement al passeig de gràcia - molt intensament i molt amablement
sopar a un japonès - amb una japonesa simpàtica
fer-se preguntes des de la distància - obtenir respostes distants
ravalejar - oi que sí!
reviure sortides “guais” - planejar futurs portuencs
però no m’oblido de...
moltes bicings destrossades, gent antipàtica i infeliç, pudor i molta, molta immigració pu(n)tera...
... les coses que un tal sr hereu no sap que provoca de retruc.
imatge: un PAVO REAL al PALACIO DE CRISTAL
sona: m’estimo la meva ciutat (sí, ara canto jo...)
activitat alterna: somriure
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada