Fa molts, però molts, dies que no escric per la nit.
He perdut l’hàbit.
Durant aquesta quinzena muda, una cosa molt important a passat al meu voltant.
Camins, prats, vinyes, muntanyes, capelles, esglésies, pobles i ciutats han passat pel meu voltant.
Totes elles dins un viatge anomenat “Camino de Santiago”.
Un viatge en forma de peregrinatge, on he viscut experiències agradables, de germanor i també he conegut gent que probablement no torni a veure mai més i que durant uns dies ens comportàvem com si ens coneguéssim de tota la vida.
He caminat molts quilòmetres, he pensat poc, i he fet algunes fotos.
Suposo que els fruits d’aquests 10 dies es veuran poc a poc i en el futur...
ara mateix miro enrere i veig moltes imatges boniques però no impactants,
persones atrevides però no extravertides,
testimonis poc convençuts d’històries viscudes,
ombres parsimonioses que distreuen i concentren...
La valoració d’El Camí és molt positiva,
no obstant,
m’esperava un aprofundiment espiritualment increïble.
Però com tot, si no és el moment, d’on no n’hi ha no en raja.
imatge: bebent, a Pontevedra, Galícia
sona: Anunci Estrella Damm - Billie the vision & the dancers - Summercat
(o Jim Noir - I Me You I'm Yours http://www.youtube.com/watch?v=dYa7dgeGoNw)
activitat alterna: tercera fase del projecte on work
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada