09.06.16


Avui s’ha parlat d’enemics i d’estudiants.

Els cristians som l’única religió que intentem “estimar als nostres enemics”. Totes les religions, musulmana, jueva, etc. tenen molts trets ètics i morals comuns, no obstant, aquest és fet distintiu únic dels seguidors de Jesús. És un dels ponts més difícils per on ens toca caminar, pot arribar a ser senzill pregar per tothom, amics família, però també per aquells que ens fan mal, perquè canviïn, redirigeixin les seves vides... el fet d’estimar sense escrúpols va més enllà. El mateix Jesús va demanar al seu Pare que perdonés a aquells que l’havien crucificat moments abans de la seva mort, ja penjat a la creu. Actes com aquest em fan pensar com reaccionaria davant d’un robatori físic, què diria als lladres? els hi diria: “Us estimo!”, “Que Déu us perdoni!” o... “Cabrons de merda! Torneu-me la pasta!”, “Fills de la gran ****! Ojalá us caigui un piano de cua al cap!”

És Juny i molts estudiants estudien. És època d’exàmens i en el nostre cas d’entregues. Fer piles i piles de línies per imprimir uns llençols que expliquin alguna cosa interessant... són moltes hores dedicades al mateix i podem arribar a ofegar-nos. Avui un senyor demanava perquè els estudiants no vegin els professors com a enemics, ja que si és així alguna cosa segur que falla, un segon més tard una senyora que feia olor a professora ha demanat perquè els professors no vegin com a enemics als alumnes.

Avui era, potser, l’última missa al CREU. Ho podria ser, perquè ha estat un bon acomiadament. Missa a la capella, músiques boniques, amb el toc final del “Onde Deus Te Levar”, un sermó interessant i una xerradeta final amb el Padre Nuno que em deixa un benestar interior, un sentiment com aquell del deixar una finestra sempre oberta... Són molts dimarts esperant les 19:15 de la tarda, plovent, amb fred... per assaborir una mica de llibertat, de frescor, de bon pensar.

imatge: i amb tantes d’aquestes que ens vam creuar...!
sona: Onde Deus Te Levar
activitat alterna: aprenent sobre Iran, congres d’arquitectes a València...

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada