La cançó de la banda sonora d’Amelie “Sur le fil” em provoca un estat de (in)tranquilitat que no em deixa pensar més enllà de la mera-vellositat del piano incessant, amb ritmes superflus accelerats i massa pausats... un intercanvi de sentiments a través de cordes picades amb martellets.
La següent és del Sagi Rei, versionant una cançó de Gigi d’Agostino, “L’Amour Toujours”, mite infantil amb el que la música disco-dance es va introduir fàcilment a les nostres vides. Puc creure en els teus ulls i volaré amb tu són frases que he cantat sovint caraoquejant aquest ritme bàsic, senzill i planer, però que deixa un benestar interior profund i unes ganes d’estimar a qualsevol cosa que es mogui.
Anàlisi musical instantània versió beta.
Avui he marcat dos gols i m’he desfogat... uah!
imatge: dos minigossos a la platja de l’Afurada, el mes de febrer
sona: ara ja sona l’Oda a l’Alegria, de Beethoven, i m’acabo d’enterar que és l’himne europeu!
activitat alterna: escala 1:100
.jpg)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada